El primer document que coneixem sobre Andorra és l'acta de Consagració de la catedral de Santa Maria d'Urgell de l'any 839, que esmenta les parròquies d'Andorra com a feu dels comtes d'Urgell.
Entre el segle IX i el X les valls andorranes pertanyen als comtes d’Urgell, que el 988 les cedeixen a l’Església d’Urgell a canvi d’altres possessions a la Cerdanya, encara que fins al segle XII els andorrans no reconeixen la sobirania de l'Església d'Urgell per un acord signat l'any 1176 amb el bisbe Bernat Sanç.
Comença un període de lluita per la sobirania de les valls andorranes, sobretot amb els comtes d’Urgell, que provoca que els bisbes demanin ajuda i protecció als senyorius més pròxims. Gràcies a la seva cooperació amb el bisbe, la Casa de Caboet rep en feu les valls d’Andorra. Els matrimonis de les diverses generacions de Caboet acaben unint-los amb les cases de Castellbò, de Foix i de Bearn.
El segle XIII és època de lluites aferrissades entre els comtes de Foix i l'Església d'Urgell per fer minvar els drets dels bisbes sobre Andorra.
Les hostilitats acaben amb la signatura de dues sentències arbitrals anomenades Pariatges, signades els anys 1278-1288 entre el bisbe d'Urgell, Pere d'Urg, i el comte de Foix, Roger Bernat III. Els Pariatges estableixen la consobirania del bisbe d'Urgell i del comte de Foix sobre Andorra: així neix el Principat d'Andorra.
Avui Andorra segueix essent un coprincipat, amb el bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa com a coprínceps, en igualtat i a títol personal.
Canvis i entorn... En el transcurs del segle XV els comtes de Foix esdevenen sobirans de Navarra i l’any 1589 Enric, rei de Navarra i comte de Foix, vescomte de Bearn i senyor d’Andorra, esdevé rei de França, de manera que uneix a la corona els drets de consenyoria dels comtes de Foix.
L'any 1793, a causa de l'origen feudal dels lligams que unien Andorra amb França, els republicans francesos es neguen a mantenir les relacions amb els andorrans i a rebre el seus tributs. L’any 1806 Napoleó restableix la tradició feudal i els drets de consenyoria de França sobre el Principat d'Andorra.
Amb l’evolució històrica i política Andorra continua sent un coprincipat, amb el bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa com a coprínceps a títol personal i en absoluta igualtat.
De la consenyoria feudal als caps d’Estat constitucionals Des de la creació del Consell de la Terra l’any 1419 com a primera forma parlamentària amb representants de totes les parròquies per tractar els problemes de la comunitat fins avui, els andorrans no ha deixat de caminar endavant per modernitzar-se i actualitzar les seves institucions. La segona meitat del segle XIX, l’anomenada Nova Reforma aporta canvis substancials en els terrenys polític i administratiu; en destaquen l’atribució del dret de vot a tots els caps de casa i l’augment del poder del Consell General.
I el 1981, amb la creació del Consell Executiu, comencen les més recents i decisives reformes per al Principat d’Andorra que culminaran amb la voluntat dels andorrans d’elaborar una Constitució escrita. El procés acaba el 14 de març de 1993, amb la primera Constitució escrita d'Andorra, que converteix el Principat en un estat independent, de dret, democràtic i social, i amb una nova definició de competències de les institucions.
RIO VALIRA, ANDORRA LA VELLAINFORMACIO POLITICA
1. Els caps de l’Estat: els coprínceps
La Constitució andorrana estableix a l’article 43 que els coprínceps són de manera conjunta i indivisa els caps de l’Estat i n’assumeixen la representació més alta.
Els coprínceps són a títol personal i exclusiu el bisbe d’Urgell, actualment Joan Enric Vives i Sicília, i el president de la República Francesa, actualment Jacques Chirac.
La particularitat més destacada del sistema andorrà és precisament que hi ha dos caps de l’Estat, una característica que sorgeix dels Pariatges i que és producte de la singular evolució històrica d’Andorra.
Els coprínceps arbitren i moderen els poders públics i exerceixen les seves funcions amb la contrasignatura del cap del Govern o del síndic.
Entre altres coses, convoquen les eleccions generals, acrediten els representants diplomàtics, sancionen i promulguen les lleis, i manifesten el consentiment de l’Estat per obligar-se per mitjà de tractats internacional, en les condicions fixades per la Constitució.
2. El Consell General
El precedent del Consell General és el Consell de la Terra, creat el 1419, que reunia representants de totes les parròquies dos cops l’any.
El Consell General representa el poble andorrà, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l'Estat i impulsa i controla l'acció política del Govern.
Els consellers són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un termini de quatre anys.
El Consell General el componen entre vint-i-vuit i quaranta-dos consellers generals, la meitat dels quals s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l'altra meitat s'elegeix per circumscripció nacional.
La Sindicatura és l'òrgan rector del Consell General. El síndic i subsíndic generals no poden exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets. El Consell General es reuneix en sessions tradicionals, ordinàries i extraordinàries, i funciona en Ple i en comissions.
Per prendre vàlidament acords, el Consell General ha de trobar-se reunit, amb l'assistència mínima de la meitat dels consellers.
La iniciativa legislativa correspon al Consell General i al Govern. Tres Comuns conjuntament o una desena part del cens electoral nacional poden presentar proposicions de llei al Consell General.
Tan aviat com el Consell General aprova una llei, el síndic general en dóna compte als coprínceps perquè, entre els vuit i els quinze dies següents, la sancionin, promulguin i n'ordenin la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
3. El Govern
El Govern dirigeix la política nacional i internacional d'Andorra. Dirigeix també l'administració de l'Estat i exerceix la potestat reglamentària.
El Govern d'Andorra està format pel cap de Govern i els ministres
El Govern elabora cada any el pressupost general i el sotmet a la votació del Consell General.
4. Els comuns
Andorra es divideix administrativament en set parròquies: Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.
Els comuns representen i administren els interessos de les parròquies, aproven i executen el pressupost comunal, fixen i duen a terme les seves polítiques públiques i gestionen i administren tots els béns de propietat comunal. Disposen de recursos propis i reben transferències de capital del Pressupost general de l'Estat, que tenen l’objectiu de garantir-ne l'autonomia financera.
PRINCIPAT D'ANDORRA
No hay comentarios.:
Publicar un comentario